Al llarg d'aquestes pàgines es descriuen escenes de vida que prenen com a protagonista una paraula concreta, generalment ebrenca o particular d'alguna altra contrada. Cada paraula, agafada al vol, constitueix l'oportunitat per a reflexionar sobre la comunitat de parlants, sobre com s'aprèn una llengua o sobre algun fenomen lingüístic específic. Les paraules particulars triades per a aquest recull també reivindiquen el poder estètic del llenguatge. Altres vegades, un mot és simplement el fil que estira cap al present una experiència que havia quedat adormida en algun lloc remot de la memòria. Encara ara la variació lingüística continua bategant amb vigor a les Terres de l'Ebre. Les maneres de dir distintes se sustenten en unes raïls que s'enfonsen en la profunditat dels segles i que s'enllacen sovint amb les de les terres aragoneses i valencianes. Aquest recull és una oda a la parla col·loquial d'una terra que ha sortit de la invisibilitat per sempre.
