Celdoni Fonoll s'estrena com a memorialista amb aquest llibre, primer volum dels seus dietaris. El caminant del parc [Dietari 2011/2012] és escrit arran de les caminades diáries que l'autor fa pel parc Gu ell, la magna obra de Gaudí al capdamunt de Barcelona. Hi tracta de coses que passen i de coses que li passen, l'esquitxa de versos seus i també de poemes de poetes catalans. Hi manifesta preocupacions, afanys, esperances, hi fa pinzellades d'humor. Hi parla de natura, dels colors del cel i del mar, del pas de les estacions, del batec de la vida, de les urpades de la mort... Si "la xafarderia és la sal de la vida i de la literatura", tal com va dir Josep Pla, a El caminant del parc, el lector hi podrá tafanejar de gust. «Descripcions delicadíssimes, paratges de la flora i de la fauna voladora que Celdoni Fonoll coneix tan bé. Impressions emotives amb el gust imprescindible per saber-les transmetre. Opinions periodístiques sobre fets i gents, sobre jo i circumstáncia, sobre texts i contexts.» Del próleg "La passejada prosa del poeta", d'Antoni Batista «Un Fonoll més Fonoll que mai perqué en el cor del dietari hi bateguen tots els fonolls: el dels recitals de versos i canÇons, el poeta de la natura, l'erótic, el patriótic, el familiar i quotidiá.» De l'epíleg de Montserrat Forcada i Cot «Així prosa i poesia van plegades, de bracet; caminant de dia en dia mesclen vida, temps i indret.» De l'epíleg "Vers la prosa", de Lloll Bertran
