Que un llibre de medicina interessa només en cercles especialitzats es desmenteix amb el Remei e memorial per a preservar-se i curar de la pesta, perqué, a banda d'actuacions médiques, s'hi exposen consells generals i personals adreÇats als habitants del Rosselló, que van patir epidémies repetidament entre els anys 1586 i 1592. L'autor, Antoni Girauld, fou un metge occitá que va escriure aquest llibre en catalá, i per aixó el text presenta occitanismes i gal·licismes, que acompanyen un catalá clássic, d'una gran riquesa léxica. Hi trobem també alguns mots propis del rossellonés, com és natural en un llibre publicat a Perpinyá cap al final del segle XVI. L'edició va acompanyada d'un estudi extens de Joan Veny, que incideix en la trobada de la cultura catalana i l'occitana, tan fructífera durant segles. L'autor és un metge humanista del Renaixement que no ha abandonat la medicina clássica del galenisme, peró que ja aconsella remeis propis dels metges capdavanters i innovadors del final del segle XV. Un esment especial mereixen les malalties que s'hi descriuen per primera volta. Els consells a la població palesen costums populars en relació amb els aliments adequats en temps de pestiléncia, l'hora del dia i les millors condicions meteorológiques per a eixir al carrer, les herbes per a mastegar i els poms aromátics per a purificar l'aire. El mot pesta des d'antic era sinónim d'epidémia, i només tardanament es va concretar en la Mort Negra, que arribá a Europa el 1347 i hi va romandre, amb episodis molt aguts, fins a comenÇaments dels segle XVIII. Ja Jacme d'Agramont, un metge lleidatá del XIV va intentar combatre la pesta amb el seu Regiment, del 1348, reeditat en aquesta mateixa col·lecció Scripta. El llibre de Girauld té el mateix objectiu en un temps posterior en qué la medicina experimentava el canvi de les idees medievals a les própiament modernes. Una obra cabdal de la história de la medicina catalana i europea que no s'havia tornar a publicar des de la seva primera impressió el 1587.
