Qui va ser Ramon Cabau Per què sestà esborrant lempremta dun dels personatges més singulars de la història de la cuina catalana I potser la pregunta més dolorosa i, tanmateix, més pertinent: quin patiment insuportable el va empènyer al suïcidi al bell mig del mercat de la Boqueria, que tant estimava Parlar de Cabau és descriure algú capaç de turbinar la gastronomia catalana fins a catapultar-la a una dimensió internacional desconeguda fins aleshores; es assenyalar un dandi il·lustrat que usava el vestuari i la picaresca per arrodonir una imatge de marca propia; és obrir les portes i les finestres del palau modern de la restauració barcelonina, amb sobretaules eternes; és visualitzar el portaveu dun idealisme contagios, duna filosofia de pages en un moment màgic; és esclarir les conseqüències de saber fer la puta i la Ramoneta entre el franquisme i la puixanca del catalanisme sense sortir escaldat pel socialisme; és entendre que la solitud més dolorosa és quan sestà envoltat dulls inquisitius; i és, en última instància, certificar que la mort operística és el desenllaç adient si lobsessió és no caure en loblit.
