El príncep Adalbert era bon jan i ben plantat, peró també forÇa tímid i acoquinat. Quan es va fer gran i va haver de buscar promesa, llavors... es moria de vergonya, i enlloc de dir paraules boniques a les pretendentes, es quedava mut com un totxo. A més de tenir tan poca esma, la bruixa Malespuces el va encantar en forma de granota, de la qual solament es podria alliberar rebent el petó d'una princesa. Fixeu-vos quin embolic!
