Tinc pressa per anar enlloc. Sempre vaig tard, i marxo dels llocs sense adonar-me'n. No sento el mateix durant més de 7 minuts i sempre vull el que no tinc. M'he passat mitja vida perdent coses i l'altra mitja buscant-les, peró encara no he trobat el que vull. Sóc imprevisible fins i tot per a mi mateixa, i no sé mai qué faré d'aquí a 10 minuts. ComenÇo a fer coses perqué sí, i me'n canso no sé per qué. També sóc contradictória. I una fantástica mentidera: sóc capaÇ d'anar a comprar el pa i, si em pregunten, dir que vinc de Bombai. Peró aixó és veritat: No he explicat mai res a ningú. Fins ara.
