Durant els últims anys de vida de la Montserrat Roig, Isabel-Clara Simó va compartir amb ella moments d'oberta i franca amistat. Escriptora, periodista i actriu ocasional Montserrat Roig ha estat una de les dones que han deixat més empremta en la societat catalana dels últims temps. Ara, catorze anys després de la seva mort, Isabel-Clara Simó ha volgut copsar la poliédrica figura de Montserrat Roig, una dona compromesa, lliure, ambiciosa, admirada per la gent, peró sovint incompresa malintencionadament per alguns sectors. Biografia i homenatge, sí, ens diu l`autora, peró també un intent de sintetitzar les valuoses aportacions de Roig en diferents ámbits: el feminisme, la literatura, el periodisme, etc. «Malgrat l`amistat, malgrat l`admiració, no voldria que aquest llibre esdevingués un panegíric de l`autora barcelonina. Es un homenatge, aixó sí, peró no hi ha cap intenció de convertir en "santa" una dona lliure, decidida, ambiciosa i d`una personalitat abassegadora. I és el curiós lament per una pérdua.» Isabel-Clara Simó.Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943), doctora en filologia románica, ha exercit l'enseyament i el periodisme (En legítima defensa, recull dels articles publicats a l'Avui). Escriptora extremament versátil, va entrar en el món de la literatura amb el recull de contes Es quan miro que hi veig clar (Premi Víctor Catalá 1978). Les seves nombroses obres l'han feta mereixedora dels premis literaris més importants: el Premi Crítica Serra d'Or 1993 per Históries perverses, el Premi Sant Jordi 1993 per La salvatge, el Premi Valéncia de Literatura 1995 per La innocent, o el Premi Andrómina de Narrativa 2001 per Hum... Rita! L'home que ensumava dones. Altres obres remarcables que l'han convertida en una de les autores més llegides en llengua catalana són: Júlia, El Mossén, El professor de música, El gust amarg de la cervesa, T'imagines la vida sense ell i Angelets.
