Mirant enrere, es veu que la vida passa molt de pressa i que els fets s'acumulen rápidament. Un es troba al final gairebé sense adonar-se'n. La vellesa comporta sacrificis i renúncies, és cert, peró també té els seus al·licients. El jove viu angoixat per les inseguretats del dia de demá. El vell, en canvi, en saber que no té futur, reconeix que el seu gran patrimoni és la memória, font inesgotable de reflexions sobre nosaltres mateixos, sobre el món en qué vivim i sobre les persones i esdeveniments que ens hem trobat al llarg de la vida. El futur és imprevisible, peró les experiéncies viscudes fan veure que sovint els fets es repeteixen que, malgrat que les coses canvien, l'home segueix essent el mateix de sempre, i que la humanitat és capaÇ d'ensopegar repetides vegades amb la mateixa pedra.Moisés Broggi
