Les cingleres roges de Tavertet, esmolades pels vents, sesmicolen en un polsim de sang. A sota, en el poblet de Sant Romà de Sau, les hores hi passen lentes. Ressona la veu duna campana mentre riu amunt, als marges del Ter, shi enganxa el silenci. La nit va caient dolçament. Ben aviat tot quedarà confós, amagat, talment lavenç duna altra nit total que li caurà damunt. Així que la presa estarà llesta, la terra es xoparà daigua, sinundaran les masies, els conreus, els camins, les mates i els arbres. Sofegaran les rates i els insectes. Tot el poble, amb les cases arrecerades vora lesglésia, quedarà mort. Desapareixeran alhora el seu encís i la seva brutícia. Laigua sestatjarà arreu com un nou hoste. Anirà pujant de nivell, a poc a poc; entrarà a les cases resseguint tots els racons de les cambres sense oblidar-ne cap.
