Aquest llibre planteja un problema greu de partida: si havíem de fer una República catalana, un Estat nou, no es pot entendre que ningú volgués sacsejar l’estat de les coses del món cultural. Hi va haver manifestacions i accions multitudinàries per conquerir el poder polític, però ningú va pensar que, prèviament, calia conquerir el poder cultural, com deia el pensador italià Antonio Gramsci. En les pàgines d’aquest assaig es combinen els coneixements sobre la història i la teoria de les arts contemporànies amb l’activisme cultural. Una cascada de reflexions sobre la necessitat de trencar amb tot un seguit de consensos del gran poder que arrosseguem: els museus, l’adoració per la pàtina del pas del temps, el dirigisme cultural dels més ignorants, la defensa de les indústries culturals com a màxim exponent de l’abúlia d’una societat... Un programa per capgirar-ho tot, des de baix, que és com es fan les revoltes.
