«El próxim sopar d'amics és en un pis compartit, i cap no baixem dels trenta-cinc. Cadascú posa un plat a taula, i ja ningú no se'n fot de qui ha portat l'amanida d'enciam. Mentre caragolem picadura als balcons, ens demanem els uns als altres com et va, si encara fas d'aixó o d'alló altre, si saps d'algú que necessiti algú per fer el que sigui. Perqué ha arribat un punt que demanar de fer alló que vam estudiar ja ens sembla un vici d'aburgesats, un excés de pedanteria que ens hem de fer perdonar. O almenys aixó ens volen fer creure.» A No ens calia estudiar tant, Marta Rojals ens retrata la precarietat, la incertesa o la vulnerabilitat que han marcat la generació que va créixer en la societat de la bombolla. Peró també les miséries i esperances d'una época de crisi. La seva particular mirada ens fa riure, indignar-nos i emocionar-nos amb els retalls de vida que cada setmana publica a Vilaweb. Aquest llibre és un selecció d'aquestes petites joies escrites amb l'astúcia i la ironia que l'han convertida en una de les veus més celebrades de la literatura actual. Marta Rojals va néixer a Palma d'Ebre el 1975. Es arquitecta per la Universitat Politécnica de Catalunya, traductora i editora. El 2011 va publicar la seva primera novel·la, Primavera, estiu, etcétera; i el 2014, L'altra. Les dues han esdevingut tot un fenomen literari. Des del 2007 publica en la secció «Mail Obert» de Vilaweb. No ens calia estudiar tant recull una ámplia selecció d'aquests articles.
