Condemnat a mort per haver conspirat presumptament contra Nicolau I, a Dostoievski li commutaren la pena per uns quants anys de treballs forÇats en un presidi de Sibéria. Aquesta novel·la és, doncs, el reflex d'una experiéncia viscuda en primera persona. La Casa Morta, el model funest dels sinistres penals de la Rússia tsarista, converteix els presoners en ombres, peró també permet penetrar el fons de l'ánima humana en les situacions més extremes i constatar la recurréncia en aquell país de la humiliació davant els tirans -sigui quin sigui el régim polític que hi governa-, com tan bé van demostrar, emmirallant-se en aquesta obra, autors tan prestigiosos com Soljenitsin o Grossman.
