Maurici Serrahima ens acosta a Proust, vida i obra entrelligades. L admiració, la passió i la profunditat amb qué s hi endinsa ens permet entendre millor no tan sols el «temps perdut», sinó també la técnica d una escriptura que furga els replecs més profunds de la memória per capturar-hi instants d un món que ja no existeix. Afectat com Proust per les crisis asmátiques, Serrahima ens exposa la seva teoria dels talls amb la realitat i aborda la vida de l escriptor amb empatia. Peró el mérit del seu assaig és que no substitueix la lectura de Proust per una reflexió més o menys brillant, sinó que aboca el lector precisament a llegir-lo: a descobrir l arquitectura subtil d una obra que va canviar definitivament la literatura.
