El llibre té un rerefons religiós, de comunió. Está amarat de records d'infantesa o d'adolescéncia, de la relació amb els pares, de la iniciació a la vida i de l'aprenentatge permanent. Tot hi són provatures: el coneixement de la história la personal i la universal, l'impacte de l'art també de la lectura i l'escriptura, la meditació sobre la quotidianitat, el dolor per les pérdues encara que al final la mort, la més punyent, és companyia, el diáleg amb altres poetes, els viatges que ho són cap enfora i cap endins, la imaginació espacial i pictórica, l'amor per una casa que té existéncia en el record, la denúncia del régim patriarcal, el diáleg entre cultures, el jo que s'emmiralla en el tu... Tot plegat, un despullament dels mots subratllant-ne la claredat simbólica: el vestit blau, el códol sense dents, el banc de les mirades...
