El joc d'escacs nascut a l'Índia va passar a la Xina o el Japó, i a través dels àrabs va arribar a Sicília i regnes catalans. La cort de Carlemany i els comtes catalans hi jugaven, i és aquí on pren el valor simb.lic o de moral social d'aquesta obra. Traduït a diverses llengües al segle xv, francès o italià, té diversos manuscrits i versions catalanes antigues publicades modernament per Josep Brunet (1900) i aquesta edició facsímil d'Antoni Bulbena (1902). En el moment de la redacció de Scacorum iudus seu de moribus et officis nobilium (també titulat Solacium ludi scachorum o Moralisatio super ludum scacorum) i la versió en llengua vulgar de Jaume Cassoles, als regnes catalans al segle xiv, el sogorbí Francesc Vicent va publicar Llibre de jocs partit d'escacs en nombre de cent (València, 1495). En la mateixa època Francesc de Castellví, Narcís Vinyoles o Bernat Fenollar expliquen el joc i el simbolisme social dels escacs.
