Jordi Guardans hi ha reeixit en la carrera que va comenÇar l'any 1994, amb la publicació de Tant de bo que siguin les penúltimes penes (Premi Mariá Manent 1993) i que, sense haver acabat, arriba fins a l'últim dels seus llibres, El missatger, imprés per primera vegada en aquesta compilació de la seva obra que prologuem (1994-2014) i que porta el títol de La preséncia del transparent. La suma d'aquests vuit poemaris fan una obra heterogénia, no desigual quant als seus mérits, i única. L'obra en el seu conjunt mira d'apropar-se a alló enyorat en l'ámbit de la realitat -¿l'amor, el sentit de filiació - i a alló entrevist i desitjat en l'ámbit de l'eternitat -¿Déu, l'univers, la creació, l'estat angélic -: amor i "desig celeste i ben angélic" es confondrien, doncs, en l'obra del poeta, des del primer dels seus llibres fins a l'últim. ( Del próleg de Jordi Llovet).
