No és fácil, ni confortable, viure en un país d'identitat confusa, de nom incert i de destins abocats a una mena o altra de subalternitat i de desintegració... En un país com el valenciá, la reflexió (i si pot ser l'acord) sobre el ser i el no ser, no és un luxe académic: és la condició necessária per existir com a societat, com a poble responsable del seu propi futur entre els altres pobles. Joan F. Mira revisa a fons i actualitza l'assaig publicat el 1997, que va incomodar blavers i fusterians amb una análisi lúcida de la societat valenciana acual i una visió gens idealitzada.
