La Bellesa és la gran protagonista de Gosadies, una bellesa que brota de l'ànima de l'autora, en un estat d'inspiració permanent amb les essències de la vida, i que fa beure al lector un meravellós còctel d'emocions, amb sorpreses incloses, amb l'ús de recursos literaris múltiples i un ús genial de la metàfora. L'autora es belluga pel món literari com un peix sota l'aigua, però un peix de peixera, és clar, un petit peix de colors que frisa per nedar a mar obert...
Parla, des d'una visió introspectiva, de coses que ens passen a la vida i ho fa amb la subtilesa de qui camina pràcticament sense trepitjar el terra, gairebé levitant. A més, gairebé a cada relat sempre hi ha algú - ella mateixa- que observa amb gaudi -ben bé assaborint el moment present- allò que està passant...
