Els nobles de Tortosa (segle XIX) tanca el cicle que l'autor ha dedicat a estudiar la noblesa tortosina de l'edat moderna. Ha estat escrit com una continuació dels llibres que l'han precedit i molt especialment del dedicat a estudiar els nobles setcentistes. En aquesta ocasió els llinatges són Abária, Alberni, Alemany, Alós, Bellet, Bertran, Cabrera, Córdoba, Deona, Escofet, Fábregues-Boixar, Gassiá, Gil de Federic, Giner, Gras, Guzman de Villória, Jordá, Juez Sarmiento, Martín, Montagut, Oliver, Oriol (Flix), Oriol (Gandesa), Pinyol, Riu, Salvador i Suelves. Els nobles vuitcentistes tortosins, tret de Ramon Cabrera, no són grans personalitats. Tot i aixó destaquen Bonaventura de Córdoba i Miquel, per la fama que assolí com a home de lleis i publicista; Joan-Antoni de Fábregues-Boixar i Talarn, segon baró de la Font de Quint, pel seu brillant historial militar, Joan de Montagut i de Salvador, per la seva trajectória en la vida pública i pel fet d'haver merescut el títol de comte de la Torre de l'Espanyol, i Josep de Suelves i de Montagut, nové marqués de Tamarit i primer vescomte de Montserrat, pel protagonisme que tingué entre els carlins.
