La mare xiscla mentre em treu amb mans frenétiques els trossos de guix i de ciment que m'han caigut al damunt. Els seus ulls plens de pánic busquen algun indici de vida al meu cos de vuit anys. Acaba de caure una bomba a casa. I ella es llanÇa a apagar amb el seu cos les flames que encenen el meu, amb una abraÇada en qué em vol tornar a donar la vida. Ignora que ella també s'está cremant, ignora que és una dona feixuga i poc ágil, ignora el fum i la runa i em treu a braÇos, i en pocs segons, del que podia haver estat la meva tomba. Només després de veure'm fora d'allá, i de comprovar que encara respiro, a la mare l'abandonen les forces. Llavors es posa a tremolar descontroladament i a repetir el meu nom com si no pogués parar mai més: "Nádia, Nádia, Nádia, Nádia".Será l'última vegada que la mare em dirá Nádia a la nostra casa de Kabul. El proper cop que tindrem una casa, jo seré l'home de la família.El secret del meu turbant explica la história real de Nádia Ghulam, una noia afganesa que amb només vuit anys va patir greus ferides a causa d'una bomba. En sortir de l'hospital dos anys després, el régim talibá s'havia instaurat a Afganistan i ella va prendre una decisió radical: es va vestir de noi i durant deu anys es va fer passar per home per poder portar un sou a casa, ja que el nou govern va prohibir que les dones treballessin fora de casa.Aquesta és la história de la Nádia, una noia que va lluitar per la seva llibertat.
