El mínim que es pot dir és un trajecte vivíssim des dels anys de clandestinitat fins a avui dia amb parades en el desenvolupament del moviment estudiantil i el nou sindicalisme obrer dels seixanta, l'amarga experiéncia de la divisió dels socialistes catalans l'agost de 1966, la construcció de la unitat democrática contra el franquisme, l'assoliment de la unió del socialisme catalá en un sol partit, el restabliment de la democrácia i la Generalitat, el retorn del president Tarradellas... Victóries il.lusionants i derrotes amargues, el llarg cicle pujolista a Catalunya i els governs d'Entesa a la Generalitat.
