Aquest nom se'l va guanyar entre els grups que, com ell, freqüentaven els túnels del metro i els murs de la periféria urbana. De les parets de carrer als temples de l'art hi ha només un pas, peró també hi ha molts pots de grafit deixats pel camí i un grapat d'históries que el lliguen a la Rebecca. Si als setze anys, el Nappi no s'hagués rapat el cap i una matinada no hagués anat a les vies del tren amb el seu gos, el Tag, un pastor alemany ensinistrat per ell mateix, potser moltes de les coses que li van passar no haurien passat.
