Aquesta és la primera de les tres parts que formen Clam del desgavell i lÆenyorança (1977), obra amb què Gabriel Tomàs ùescriptor andritxol, deutor de Cesare Pavese, Salvador Espriu o Baltasar Porcelù decidí posar punt i final a la seva ascendent trajectòria literària. Revisada íntegrament per Maria Serrano i recuperada com a novel·la curta, El clam dels ametllers és una poderosa demostració de realisme crític en el context del boom turístic viscut a les Illes Balears; una immersió àcida en la història de dues famílies marcades tant pels xocs culturals com per lÆambició per prosperar en el si dÆuna indústria enlluernadora.
