Plató, el pensador atenés, el polític que es va estimar més no ser-ho, el pare de totes les académies, el boxejador d'espatlles amples que ha dominat el curs de bona part de la filosofia occidental amb un pensament combatiu i antimaterialista, continua reclamant la nostra atenció, demana ser llegit i rellegit, perqué a cada nova lectura la seva obra ressona amb matisos diferents. Com tots els grans clássics.El banquet i Fedre són sense cap mena de dubte dues de les obres literáries i filosófiques més importants escrites en la Grécia clássica. El filósof que a Fedre condemna l'escriptura es converteix a si mateix, grácies a Fedre i El banquet, en escriptor majúscul. Llegir de costat aquestes dues obres platóniques continua tenint sentit en la mesura que són molts els qui han considerat que la temática amorosa era comuna tant a l'una com a l'altra. Peró qui s'endinsi en aquestes págines hi trobará molt més que una «filosofia de l'amor». Plató és sempre un laberint de sorpreses, la veritat amagada, la ceba que cal despullar. Diu que diu que diu que diu.
