«Jo només escric», diu l'autor, «quan les sensacions o idees se'm fan dimonis íntims que intento foragitar amb la literatura. Peró no resulta fácil sentir ni pensar amb naturalitat i seguretat, superar els propis vertígens i censures, deixar avanÇar la ment amb la confi anÇa que trobará el que busca, la mateixa confianÇa amb qué el rei s'asseu sense mirar enrere, segur que trobará la cadira que algú li haurá acostat.Un entorn raonablement sensual i fins i tot una relativa gimnástica sexual ajuden sens dubte l'esperit: el que aquest no admet és cap lligam sentimental. Al cervell no li roba energia el moblament sensual o l'erotisme profiláctic, és a dir, tot alló que apaivaga un cos que ha de funcionar alhora com la seva font d'energia i el seu instrument. El pensament ens permet, doncs, el que ens estabilitza peró no el que ens mobilitza; tolera el que ens gratifica peró no el que ens sedueix. Més que en la repressió, el pensament i la cultura es basen en la fredor, s'aixequen sobre l'egoisme i es mantenen a forÇa de narcisisme. Ens perdonen tal volta els plaers, peró mai els amors».
