La figura magnética de Gabriel Ferrater va eclipsar el seu germá que va viure molts anys a Cuba i al Canadá, el crÃtic literari, traductor i poeta Joan Ferraté, de qui aquest any s'ha commemorat el 15é aniversari de la mort (amb el lliurament de la seva biblioteca personal a la UdG). D'entre la seva obra, hi ha un text que ha aixecat forÇa polseguera tot i ser inédit; es tracta dels seus diaris Ãntims, que va deixar preparats amb el tÃtol Del desig. Escrits entre els anys 60 i 70, aquests diaris breus, de maduresa tracten del desig erótic homosexual i de la relació que Ferraté va mantenir mentre vivia al Canadá amb el jove Daniel. Són uns diaris d'un altÃssim nivell literari i intel·lectual, d'una introspecció depurada. L'obra póstuma d'un intel·lectual europeu del segle XX.
