Carn de ficcions surt de la necessitat d'experimentar amb l'expressió poética de l'erotisme i les textures del desig. Desig, en primera instáncia, d'escriure, i d'ací el carácter metaliterari d'alguns textos, que expliciten el plaer de l'escriptura i del quadern com a refugi. Peró també desig carnal, en el sentit de la máxima d'Ausiás March, "la carn vol carn". L'escriptura adquireix així un carácter subversiu en la mesura que explicita els pensaments libidinosos que tot subjecte social calla. Es, a més, un jo poétic conscient d'ésser una dona (com les de Beauvoir) en construcció, que es busca nueta enfront del mirall i a través d'ell. El resultat és un recull d'escenes quotidianes que juguen amb el llenguatge fotográfic i amb referéncies musicals que van dialogant amb els poemes. Instantánies que van filant el viatge emocional de la veu poética per diferents etapes d'un desig carnal no satisfet i que estructuren el poemari. Ficcions erótiques que permeten fugir d'una realitat estressant i deshumanitzada amb un to humorístic, influéncia de la fascinació pel Vicent Andrés Estellés d'El coixinet.
