Els qui travessen la mar canvien de cel, però no dÆà nima. Canviar de cel parteix dÆaquesta reflexió del poeta llatà Horaci: no serveix de res fugir quan portem el mal dins nostre. Dividit en dues grans seccions, Ànims i Cels, amb unes Cançons que fan de pont entre una part i lÆaltra, aquest poemari ens presenta les dues cares de la mateixa moneda: la de lÆà nima que viu amb angoixa i que no gosa moureÆs, i la del subjecte que busca salvar-se a través de la fugida, del canvi constant. El poemari es clou amb alguns textos en prosa, fragments de dietari dÆèpoques diverses on lÆautor reflexiona sobre aquesta à nsia de la fuga, ja sigui a través dels viatges, de lÆamor o de la mateixa literatura. Després dÆhaver guanyat el premi Vicent Andrés Estellés de Burjassot, el llibre es presenta en una nova versió revisada i ampliada.
