CanÇó de setembre ens convida al viatge interior de la Laura. Des del seu pis de Barcelona amb vistes al mar, va teixint de nou el microcosmos en qué ha viscut. La pluja constant, les petúnies pansides, els gots de whisky, la preséncia de l'Eduard, les converses amb l'Enric, la mirada inquietant de l'Elisabet, uns vaixells a l'horitzó, les baralles i les reconciliacions, una rosa blanca, tot s'anirá reduint a alló imprecís que l'ha lligat amb el sexe, amb l'amor i amb la vida.
