A la Barcelona del 1924, una jove de vint-i-tres anys veu com la vida li canvia de forma inexorable. El pare és mort, i cal que ella i la mare facin de modistes a casa per tirar endavant. Són temps convulsos i la joventut de la Isabel la mou a rebelar-se. Vol sortir de casa, aprendre un ofici, amarar-se de la vitalitat que li entra pels porus quan passeja pels carrers de Barcelona. En els anys que transcorren fins a la proclamació de la II República, la Isabel veurá com la tenacitat té recompensa, peró també com el destà és capaÇ de ferir les il·lusions i de fer-les rebrotar. Tánia Juste (Barcelona, 1972) és llicenciada en Geografia i História per la Universitat de Barcelona. Després d'uns anys dedicada al món de la imatge i la comunicació en el sector téxtil, i a la programació de viatges culturals, es llanÇa a la recerca d'un episodi históric que l'apassiona: la Barcelona dels anys vint i trenta. De l'estudi d'aquest temps neix la seva primera novel·la, A flor de pell.
