La paternitat fa temps que va deixar de ser un acte fortuït. Abans s'aprenia a ser pare i mare amb el dia a día: amb l'experiéncia es tirava endavant i un se'n sortia com bonament podia. Avui no. Avui ser pares és una decisió presa a consciéncia, planificada al detall, que requereix formació continuada i que cal exercir amb responsabilitat, pressió constant i por del fracás. La paternitat s'ha professionalitzat. Gregorio Luri vol combatre aquesta idea i apostar per recuperar el sentit comú i posar en valor la saviesa práctica de les famílies. Es tracta d'aprendre dels encerts i dels fracassos, i sobretot es tracta de tenir la seguretat que, passi el que passi, no hi ha res més important que l'amor recíproc. Gregorio Luri evita aconsellar i alliÇonar. Amb un punt d'humor i d'ironia, pretén convidar a la reflexió sobre l'art d'educar, des dels petits hábits fins als principis morals.
