«El rei Salomó suplicava a l Etern que li concedís un cor intel·ligent. A la sortida d un segle malmés pels estralls combinats dels burócrates és a dir, d una intel·ligéncia purament funcional i dels posseïts és a dir, d una sentimentalitat sumária, binária, abstracta, sobiranament indiferent al que tenen de singular i precari els destins individuals , aquesta súplica per tenir el do de la perspicacitat afectiva ha conservat, ja ho afirmava Hannah Arendt, tot el seu valor. Peró a quina instáncia dirigir-la Aquest llibre contesta: a la literatura. M he refiat de la meva emoció a l hora de triar La broma de Milan Kundera, Tot flueix de Vassili Grossman, História d un alemany de Sebastian Haffner, El primer home d Albert Camus, La marca de l home de Philip Roth, Lord Jim de Joseph Conrad, Memóries del subsól de Fiódor Dostoievski, Washington Square de Henry James, El festí de Babette de Karen Blixen. I he procurat llegir-los amb tota la serietat, amb tota l atenció que vol el desxiframent dels enigmes del món.»
