«De l'únic que estem segurs és que els homes de blanc van arribar-hi mentre dormÃem, sigil·losament, ja que ningú no va adonar-se'n. Quan vam detectar-n'hi la presència dies o setmanes més tard, ja eren a dins. S'hi havien fet forts, i encara que n'haguéssim tingut la determinació o l'audà cia, qualsevol intent d'expulsió hauria estat abocat al fracà s. Ells, en canvi, sà que van sortir-se'n. Havien cavat galeries i túnels a la nostra voluntat per tal de minar-la i anul·lar-la, un veritable formiguer per dominar-nos com si res». Aixà comença Tractat d'anatomia, la novel·la finalista del 41è Premi Just M. Casero, un dietari angoixant que barreja gèneres literaris, un laberint narratiu que convida el lector a endinsar-s'hi i el desafia a trobar-ne la sortida.
