Naixem on naixem, no triem la famÃlia que ens ha tocat [...], peró sà que podem triar les nostres amistats, els nostres grups d afinitat i els nostres referents. Viure és també fer-se amb els altres, [...] sempre som lliures de triar qui són aquests altres que, vius o morts, acaben formant part del nostre propi marc de referéncies. I no és aixó també una cultura Vull dir una cultura no només atávica, rebuda per heréncia, sinó una cultura conscientment adoptada com a própia. Tilbert D. Stegmann, catedrátic de Filologia Románica a la Universitat de Frankfurt, és un cas emblemátic d aquesta mena de persones que, sense abandonar la seva cultura d origen, són capaÇos de viure com a própia una cultura en principi aliena. En el seu cas la catalana.
