El model de seguretat de Barcelona va començar a configurar-se a principis dels anys vuitanta, quan a tot Europa es debatia la necessitat de canvis en aquest camp. A partir dels informes de la Comissió Tècnica de Seguretat Urbana es perfillà una nova aproximació al coneixement de limpacte de la delinqüència a través de lEnquesta de victimització i opinió sobre la seguretat i sapostà per una gestió alternativa,dins la qual la definició de les polítiques de seguretat a aplicar ja no era patrimoni exclusiu de lEstat. Lesforç per articular prevenció, repressio, solidaritat i participació ciutadana anava de parell amb la voluntat dimpulsar la cooperació i la coordinació entre institucions en el marc del nou Consell de Seguretat Urbana de Barcelona. El text analitza la traject.ria del model en les seves dues dècades dexistència per abordar-ne, al final, la difusió més enllà de Barcelona i les perspectives davant els reptes socials del nou segle.
