Angela, una dona a punt de passar la frontera dels cinquanta, es confessa culpable d'haver caigut en el parany teixit per la seva própia fragilitat. Al regust amarg, barreja de sentiment de ridícul i de desencís, marca la pauta d'una reflexió lúcida sobre un episodi amorós viscut amb precipitació apassionada, alimentada, únicament, per paraules tendres i afalacs embolicats en paper de cel·lofana. Ara, ferits tant ella com l'amant per alló que consideren una "qüestió d'amor propi", es veuen abocats a un joc agre, amb intercanvi de cops baixos, en qué la personalitat de tots dos es posa en evidéncia.
