«Les llengües es moren», etziben amb displicència personatges que no se lÆimaginen mai morta, la seva llengua. Ans la somien ocupant el lloc que les difuntes deixarien vacant, tot substituint-les. Els catalanoparlants, per necessitat, hem hagut de trobar una expressió per designar lÆamargor que comporta el procés de substitució lingüística que vivim. És el «dolor de llengua», segons lÆha anomenat lÆEnric Larreula. Donar-hi nom ajuda a parlar-ne, i parlar-ne és el primer pas cap a la comprensió. I aquest llibre nÆaferma lÆenteniment: nÆindaga en les causes i nÆalbira les sortides. Així, Jordi Martí Monllau analitza la ideologia lingüística dominant als Països Catalans i desmunta els mites principals sobre la qual es fonamenta, entre els quals destaca el del bilingüisme intrínsec de la societat catalana. LÆapartat darrer, «Paralipomena: Dietari sociolingüístic», és un recull dÆapunts sobre la qüestió nacional i el conflicte lingüístic. Les pàgines que llegireu neixen del patiment, sí, però no sÆhi resignen, perquè tenen la finalitat de desencantar ùo descolonitzarù la ment. Lluny dels prejudicis inculc
