Meditacions en el desert (1946-1953) és una obra escrita al fil dels dies que il·lustra el drama dels demócrates que, a l'exili interior, es mantenien ferms. Les reflexions d'un home estupefacte amb la seva própia trajectória vital, el món i el temps que li ha tocat viure. Gaziel s'indigna amb el progressiu arrelament, amb cada petit triomf, de l'Espanya ráncia i tronada del tro, com ell l'anomenava. I s'indigna per duplicat amb els intel·lectuals que, com ara Azorín, Ortega y Gasset o Marañón, van fer el joc al régim franquista, pervertint la cultura castellana que ell tant estimava.
