Me'n recordo s'allunya radicalment de les convencions del génere memorialístic. Cada frase comenÇa "Recordo..." i és seguida per un sol record. La successió de records -ni cronológica ni temática- que barregen el més banal i el més transcendent, alló particular amb alló aparentment universal s'acumula formant un retrat complex de la infantesa de l'autor en els anys 1940 i 1950 a Oklahoma, així com la seva vida d'artista i homosexual en els anys 1960 i 1970 a Nova York. El mateix Brainard escriví: "Sento que és tan sobre tothom com sobre mi mateix. I m'agrada. Vull dir, sento que sóc tothom. I és un sentiment agradable. No durará. Peró n'estic gaudint mentre puc". La primera edició, de 1970, en una petita editorial, s'esgotá rápidament, i les reimpressions i reedicions ampliades se succeïren amb un gran éxit. Me'n recordo ha inspirat molts autors, entre els quals cal destacar Georges Perec, autor del llibre Je me souviens.
