La paraula laberint, en sentit figurat, és omnipresent en els mitjans de comunicació que donen compte de l'actualitat, on hi troben cada vegada més situacions i temátiques complicades, confuses, inextricables. L'any 1979 Roland Barthes va organitzar el seminari "La metáfora del laberint", amb la idea d'explorar la seva preséncia en disciplines molt variades: la mitologia grega, la filosofia, les formes plástiques, la literatura, el cinema, l'arquitectura i l'urbanisme, els jardins, les matemátiques, la psicoanálisi. Aquest plantejament és una de les principals fonts d'inspiració de Laberints. Llocs, textos, imatges, films. Altres esdeveniments coetanis al seminari de Barthes, com la novel·la d'Umberto Eco Il nome della rosa (El nom de la rosa), el joc informátic Pac-Man o el film The Shining (El resplandor) de Stanley Kubrick van contribuir poderosament a la popularització del laberint. Aquest llibre recull les múltiples facetes d'aquest auge que ha arribat fins als nostres dies, sense oblidar la história mil·lenária dels laberints arreu del món. Laberints presta una especial atenció als laberints com a lloc -sigui el laberint de Chartres, el d'Horta o el de Pontevedra- i a la preséncia del laberint en la cinematografia contemporánia. Els llocs citats són exemples del sentit literal de la paraula laberint, una construcció amb camins entrecreuats que fan difícil orientar-se al seu interior, tot i que el seu recorregut té un significat simbólic ben diferent en cada cas. D'altra banda, cap altre mitjá com el cine ha estat capaÇ de restituir artísticament d'una forma tan poderosa l'experiéncia del laberint, d'entrar-hi, de circular pel seu interior, de perdre-s'hi. "Resoldre" el laberint significa explorar-lo en la seva totalitat (Pierre Rosenstiehl)
