Aquesta obra, escrita amb agilitat peró sólidament documentada, proposa una lectura dinámica d'alguns textos en qué Ramon Llull parla d'ell mateix i revela algunes de les conviccions centrals de la seva existéncia. La tesi central del llibre és que Ramon Llull, nascut entre els mons jueu, cristiá i musulmá al segle XIII, s'ha convertit a Crist en la línia de les interpretacions i obertures talmúdiques i midráixiques que oferien una riquesa espiritual i teológica que permetia una conversió interior i una renovació del cristianisme. En un temps en qué dominaven les grans síntesis dogmátiques i en el qual els inquisidors pretenien exercir el control definitiu i absolut dels esperit, Ramon ha hagut de desplegar un art de la paraula arriscada, un art d'escriure sense escriure, que planteja amb una gran actualitat el problema de la diferéncia, tot afirmant l'essencial i vital importáncia del diáleg i de la polémica per a cada individu i per a cada societat.
