La primera vegada que algú s embarca cap a Mallorca, sempre troba un espontani que li diu, amb cara de circumstáncies, que «les illes ja no són el que eren», amb una mica de sort, potser diu «ses illes», amb el sobreentés «segurament no ignores, talós, que allá parlen així». Si ens porta a veure un partit de futbol, ens informará, a la sortida, que aquell dia l equip local no ha jugat gaire bé; si ens du a escoltar l orquestra simfónica, que es notava que no havien assajat prou; si ens acompanya a veure una exposició, que els quadres no estaven ben il·luminats. I sempre ens deixará entreveure, amb satisfacció, que en altres ocasions ell sí que ha vist un bon partit, sí que ha disfrutat d un bon concert, sí que ha visitat bones exposicions. Pretén fastiguejar-nos No. El que fa és tractar d autovalorar-se, peró només sap fer-ho a costa nostra: és un esnob. La paradoxa del majordom és un assaig lúcid, documentat i alhora divertit sobre el fenomen de l esnobisme. I també, és clar, una vacuna per no caure-hi nosaltres també.
