Com entendries la vida si el teu cervell no et permetés entendre els eufemismes, les metáfores, si les teves connexions neurológiques no et permetessin mentir ni tenir fantasies Peró, i si al mateix temps tinguessis una memória privilegiada i la teva capacitat d'organització espacial estigués dins de la categoria de geni... En definitiva, com entendries la vida vivint en un pragmatisme absolut peró amb un alt grau de simplicitat i lucidesa Aquesta noia es diu Karen i és la protagonista i alhora narradora d'aquesta fantástica obra.Tot comenÇa a Mazatlán, poble costaner del Pacífic mexicá. La tieta de la Karen, arribada d'Estats Units per heretar l'empresa familiar, Atunes Consuelo, es troba la Karen, la seva neboda, una nena totalment desvalguda i deixada de la má de Déu. Les limitacions mentals i la incapacitat óbvia de la Karen per comunicar-se o interactuar amb altre gent fa que la seva tieta Isabelle es dediqui d'inici a «civilitzar» la noia. Obsessionada en el tractament de la tonyina, la Karen inventa una nova forma de pescar-la sense «estrés» i de protegir els dofins que habitualment són capturats en el procés. La Karen es va «humanitzant» cada cop més peró sempre amb distáncia... «I allá, a prop d'ells peró alhora lluny, em vaig adonar que sempre seria així. M'estaria a prop dels humans, peró lluny.» A la Karen li agrada existir... «I ajaguda tota Jo al fons de la sorra de l'oceá, em dedico a existir. A ser. I a la máxima felicitat possible: a mirar.»
