Qualsevol que es llegeixi aquest llibre s'adonará que molts d'aquests mites amb els quals ens han promés la felicitat no són ni tan sólids, ni tan certs, ni tan "progres" com sembla. Amb lúcida ironia, Ignasi Riera reflexiona sobre algunes de les qüestions que actualment saturen els mitjans de comunicació (i les nostres paciéncies) i que, com a polític i periodista, l'han preocupat al llarg de la seva vida: la idealització del món rural, l'obsessió per la salut, peró també el maniqueisme de certes actituds pseudodemocrátiques, les paradoxes de la societat del benestar o el fals esquerrisme. La crítica de fons és doblement interessant: marcada pel to satíric i desenfadat que el caracteritza, Riera ens proposa la deconstrucció d'un concepte viciat com és el de la felicitat, enganyós, mercantil i utilitari, i d'aquestes formes de pensament dirigit que, segons ens diuen alguns, són el camí per arribar-hi. La conclusió és clara: els que pretenem lluitar contra la felicitat, hem de canviar de sentit tota la nostra vida així com el conjunt de les nostres creences: tirar al foc moltes de les que semblen veritats eternes.IGNASI RIERA (Barcelona, 1940), escriptor, articulista, comentarista radiofónic i polític, ha conreat tots els géneres literaris. Ha estat guardonat amb els premis Octubre, Ramon Llull i Pere Quart d'Humor i Sátira. Es autor de llibres de narrativa breu, de novel·les, de pamflets, dels llibres de no ficció: El meu oncle Pere Quart (1992), Un patriota exemplar (1997), Els catalans de Franco (1998), Viatgers de Barcelona (2000), Jordi Pujol. Llums i ombres (2001); de la biografia, Lluís Llach: companys no és aixó (2002) i de Llibre d'hores del ben menjar (premi Vives i Molins d'assaig sobre gastronomia 2003). A Edicions 62 ha publicat: Páries, sindicalistes, demagogs (1986), Diccionari de la Cuina Catalana (2002) i Un catalá a Madrid (2004).
