«Quan dic de qué faig (quan ho dic fora del sector editorial) és com si digués "detectiu privat" o "forense". Tothom exclama "Ah, sí " amb interés molt sincer. Si ho dic a algú del sector editorial (un editor, un escriptor que no publiqui a la multinacional on treballo en régim d'autónoma) em miren amb menyspreu. Sóc una mena de negra. No una negra amb auréola, no la negra d'un novel·lista famós, no la negra que fa els discursos d'un polític. No, no. Fer aixó, d'alguna manera, ara tothom ho troba romántic. Fins i tot sé d'algun escriptor jove d'aquests amb patilles i cara de desolació (d'aquests que escriuen llibres que duen per títol el nom i el cognom d'una dona) que serien feliÇos fent-ho i sobretot explicant-ho a les entrevistes. El que jo faig és escriure aixó que se'n diuen "llibres práctics", de manera que aporto el meu granet de sorra a la degradació imparable de la literatura».
