Dues germanes nascudes en una illa amb menys de mil habitants, una mare lluitadora i un pare hedonista, una ávia partisana, un noi ensalvatgit. La Teresa, la filla petita, mirará de fugir per trobar el seu lloc al món, peró amb l'illa haurá de tornar inevitablement a passar-hi comptes, de la mateixa manera que ho haurá de fer amb el distanciament de la seva fascinant germana, amb les históries polítiques que no ha viscut o amb la nostálgia del llarg estiu que va ser la seva infantesa. Un relat de quatre décades que té com a centre geográfic, polític i sentimental l'illa del Giglio. Un lloc aparentment paradisíac i allunyat de la resta del món, peró que esdevé punt de partida i d'arribada de fets que marquen una história familiar i, al mateix temps, la história d'un país. Entre novella de formació, nissaga familiar o parábola sobre els darrers anys d'Itália, la novella de Lorenza Pieri és un llibre intens i lluminós, en qué la llengua té la forÇa magnética de la natura salvatge i del mar en qué s'inspira.
