Ara crec en la imperfecció Entre sólid, líquid i gasós, on sobreviu la fissura de l'estat lliure Quin resisteix en sentit i constáncia Entre mal·leable i dur, on s'instal·la l'asfíxia L'escultura a la taula: sencera, impertorbable, impassible. De metall, amb una auréola ferrosa. Jo davant d'ella: un riu al cos, anatómicament aquática, órgans com peixos. Vessava, peró no m'expandia. M'atabalava en la incomunicació, m'omplia d'aigua, no m'ofegava. Era la llei del contrapás L'inrevés de la correspondéncia Perdia l'esquelet i ja no sabia qué era un os. Un pensament El principi d'una estructura Un pronom Una torsió de la matéria Diuen que la matéria gris, la que pensa, és greix. Si en mi existia una pretensió era la de ser dura, no la de durar. Dur de vers és una escultura de Xisco Perelló Manresa. Esquelet és un poemari meu.
