Enric d'Hostalric i Colomer (Lleida 1856 o 1857 - Lloret de Mar 1921) ha estat una de les figures clau a la Catalunya occidental en l'etapa que va des de les décades finals del segle xix fins a l'inici dels anys 1920. Com a batlle de Menárguens, diputat provincial encarregat de la beneficéncia pública o bé president de la Cambra AgrÃcola de Lleida i sa Comarca, va tenir uns objectius que anaren més enllá d'una visió limitada de la realitat. Com a impulsor de la Cambra fou capaÇ de conjugar la cooperació amb les autoritats locals, la interpel·lació al govern central en una conjuntura com fou la de la Primera Guerra Mundial i reeixir en el foment de l'associacionisme pagés en els temes més importants que incidien en la vida económica de la pagesia lleidatana i de la Franja. Malgrat tot, ha estat un desconegut en la história lleidatana. Tot i formar part de l'elit agrária, els seus interessos anaren més enllá dels propis de la seva classe, de manera que emprá energies i patrimoni al servei de la pagesia i del món rural de la Catalunya occidental.
