Els Segadors, l'himne nacional, prové d'una canÇó erótica que es va transformar, el 1640, en un crit de guerra. A finals del segle XIX, Francesc Alió va ajuntar la lletra de guerra que cantava la mare de Jacint Verdaguer amb la melodia de la canÇó erótica que li va cantar el canonge Jaume Collell. Emili Guanyavents -procedent d'ambients anarquistes, espiritistes i maÇons- va escriure la lletra actual de l'himne i els cors el van fer viure. Els Segadors es va difondre amb el tren mentre els governadors civils feien mans i mánigues per prohibir-ne el cant. Semblen elements d'una ficció, peró són dades del tot certes. Us proposem seguir la história social i emotiva del paÃs a través del cant d'Els Segadors. Perqué cantar junts no és només brandar un sÃmbol, sinó viure col.lectivament la metáfora d'aquell sÃmbol. No és un objecte d'una história passada sinó que és un artefacte actiu en l'imaginari present. Seguirem els processos de transformació que han dut una canÇó a ocupar el lloc d'himne nacional. El llibre inclou també un CD amb diferents versions de l'himne enregistrades en l'últim segle i en diversos estils.
