La Clara té trenta-dos anys, viu amb el seu germá, la seva cunyada i el seu nebot al Guinardó i no fa gaire que ha comenÇat a treballar de professora a la presó. La feina li semblaria un refugi contra el món si no fos perqué una interna se la mira com si es coneguessin, i aquesta mirada, silenciosa i distant, s'infiltra en el dia a dia de la Clara. Darrere d'aquesta mirada vénen altres coses. Ve, per exemple, el Gabriel i, amb ell, tot de desitjos i frustracions adolescents. Seguint el seu rastre, la Clara agafa una nit el tren de rodalies que la retorna a Canyars, la ciutat dels setze, dels disset anys. ¿Qué hi ha, allá, que la pugui atrapar Amb Els fills de Llacuna Park, Maria Guasch consolida la seva veu literária, una de les més estimulants i inspiradores de les joves generacions.
